Comiat
DONA:
El meu pare i el meu germà van tirar amunt, molt amunt, cap al nord. Ara viuen a Suècia, a la vora d’un mar molt més fred... La meva mare s’ha quedat a viure a l’Àfrica... Diu que algú ha de mantenir el foc de casa encès, mentre tota la família s’escampa pel món!
I jo ja fa uns quants anys que vaig venir a estudiar aquí, a la vostra ciutat, i m’hi he anat quedant... El dia abans de marxar de casa, la mare em va explicar que em va posar Ebele perquè, en la nostra llengua, ‘Ebele’ vol dir ‘gràcia’, ‘dolcesa, ‘benedicció’. I jo, sempre que em sento perduda, recordo com el meu germà cantava el meu nom i allò que em va escriure en una carta: “Estic amarat de confiança, Ebele... Estic convençut que tot anirà bé!”
Perquè la vida és com el mar... Plena de d’imprevistos, de moviment, de dificultats... Però també plena d’històries... I plena d’alegria... I plena de llum...
I sempre respirant, com les onades... Les onades que sempre van i sempre vénen... Les onades que ens uneixen a tots, al bell mig de la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada