El nostre mar
DONA: Imagina’t, Ebele! D’aquest mar, els antics romans en deien Mare Nostrum, el nostre mar, perquè hi va haver un moment que tot era seu!
I els romans creien que a banda i banda de l’Estret de Gibraltar hi havia les dues grandíssimes columnes d’Hèrcules, que es deien Kalpe i Abyla, i que marcaven el final del món conegut...
Sovint, quan penso en tot el que ha passat en aquest mar, me l’imagino com un immens escenari d’aigua, recorregut des de fa milers d’anys per viatgers, comerciants, músics, poetes, bandits, guerrers... Una xarxa de camins que és com una teranyina immensa per sobre de l’aigua, que enllaça ports de més de vint països, on es parlen desenes i desenes de llengües diferents... Un mar carregat d’aventures, d’intercanvis, de negocis, de rivalitats, d’esperances i de naufragis...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada