El paper amarat
DONA:
Avui he anat a dir-li adéu al mar, Ebele.
El pare ha comprat un cotxe de segona mà i demà ens tornem a posar en camí. No sé des d’on t’escriuré, la propera vegada.
En tot cas, tu agafa aquesta carta i toca-la a poc a poc, amb la punta dels dits. Notes les arrugues?
He remullat el full de paper al mar i després l’he posat al sol, perquè s’assequés. Si l’olores, potser t’arribarà una mica de la brisa fresca que sempre acompanya l’anar i venir de les onades..
Quan una cosa està tota mullada, Ebele, diem que està amarada. Tota plena de mar. I quan t’inunda una emoció, també pots dir que estàs amarat d’aquell sentiment... Que t’amaren l’enyorança, o el neguit, o l’alegria...
Jo estic amarat de confiança, Ebele.
Ara les coses són difícils, però jo estic amarat de la confiança que tot
anirà bé! N’estic convençut! M’amaren l’energia i l’esperança...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada