La porta del mar
DONA: L’aigua del mar és tan blava, Ebele... Em sembla que en tota l’Àfrica no hi ha res de tan blau... Només el cel!
Avui a l’escola ens han explicat que, aquest mar (que quan el mires és tan gran, que sembla que no s’acaba mai!), de fet està tancat entre tres continents i només té una porteta, un pas de catorze quilòmetres: l’estret de Gibraltar.
Catorze quilòmetres, imagina’t...! Un pas de gegant!
Una porta per on passen tonyines, vaixells, i també persones... Una porta per on l’aigua flueix, des de l’Atlàntic, cap a la Mediterrània...
T’imagines què passaria si aquesta porta es tanqués , Ebele?
La mestra ens ha dit que fa milions d’anys, els continents eren unes plaques immenses que es movien lentament, com la lava d’un volcà. I va arribar un moment que la placa africana va fer una pressió tan forta contra la placa europea, que es va aixecar un a barrera de terra, una autèntica presa natural que va tancar l’Estret de Gibraltar. D’aquesta manera, el Mediterrani va quedar segellat, com un gran llac! I amb l’escalfor del sol, l’aigua es va anar evaporant. Al cap de mil anys, el mar s’havia assecat completament! Es va convertir en una conca desèrtica, a dos mil metres de profunditat, amb el terra esquerdat, cobert de sal.
T’ho imagines, Ebele?
Un desert immens, al bell mig de la terra!
Un desert gegant, entre Àfrica, Àsia i Europa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada