La subhasta del peix
DONA:
Ebele, el pare ha trobat feina!
Resulta que al port agafen gent per hores, per carregar i descarregar el peix, primer des dels vaixells fins a la llotja, i després, des de la llotja fins als camions.
Els peixos arriben tots encabits en caixes de plàstic. Tot és tan resplendent com al nostre mercat, però en lloc dels nostres colors llampants, dels mangos i les papaies, això d’aquí és un concert de grisos i de marrons: sardines, lluços, rajades, sípies, pops, crancs, llenguados... Tot ben llefiscós i ben brillant, ensalivat pel mar!
La subhasta és com una festa, plena de gent i de xivarri! Hi ha un home que crida el nom i el pes de cada partida de peix i després es posa a comptar enrere, començant per un preu altíssim, que va baixant ràpidament.
A aquest home li diuen l’encantador. I els encantats suposo que són els compradors, que ho van apuntant tot en una llibreteta. Quan per fi sent el preu que està disposat a pagar, el comprador crida: “Meu!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada