El batec del món
DONA:
Avui m’he passat una bona estona assegut davant del mar, Ebele.
I de sobte he pensat que el mar és la memòria del món.
Al mar, tot s’hi escriu. I al mar, tot s’esborra.
Les onades bateguen sempre.
Van i vénen.
Vénen i van.
Les onades s’acosten i s’allunyen...
S’allunyen i s’acosten sense parar mai.
És un moviment constant, que s’obre i es tanca contínuament, com el batec del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada